Normalment la fusta es protegeix amb productes per a que no es deteriori a causa de la seva naturalesa de matèria morta d’un ésser viu, per factors com el temps, l’acció de fongs o d’insectes xilòfags, la humitat, els raigs UVA, etc.

A cobert, la fusta sobreviu llarg temps amb una simple protecció de vernís o pintura específica per al seu ús, si no existeix risc de tèrmits o carcoma. Es diferent el cas de la intempèrie, on es necessita una protecció més intensa per a resistir les inclemències del temps, fongs, insectes i descomposició.

Es classifica en cinc tipus de risc de menor a major:

  • Classe I: Fusta resguardada i protegida de la intempèrie i no exposada a la humitat. Com per exemple; mobles d’interior, paviments i bigues en habitatges.
  • Classe II: Fusta resguardada i protegida de la intempèrie que ocasionalment pateix una elevada humitat, com poden ser cuines i banys.
  • Classe III: Fusta situada a l’exterior sense el contacte amb la humitat del terra, exposada als agents atmosfèrics i humitat freqüent. Exemple; balconades, fusteria exterior, mobles de jardí i elements de decoració exterior.
  • Classe IV: Fusta en contacte amb la terra o aigua dolça, exposada a humitat permanent. Poden ser jardineres, tarimes exteriors, cimentacions, puntals clavats a terra, etc.
  • Classe V: Fusta permanentment exposada a l’aigua salada, objectes de vaixells, molls i passarel·les submergides, etc.

Un dels tractaments més eficaços per a classes de protecció III i IV en fustes toves es el tractament autoclau. Consisteix en introduïr la fusta en un autoclau tancat hermèticament, on primerament es fa el buit per eliminar l’aire, l’aigua i les resines de les cèl·lules que formen l’albura. La fusta ha d’estar seca, a una humitat inferior al 25%. Seguidament s’introdueixen els vapors a alta pressió dels diferents productes químics que protegiran la fusta al poro obert.

Aquests productes penetraran en més o menys profunditat depenent del gruix de la fusta. Per tant, és possible que en bigues o taulons gruixuts el tractament no arribi al centre, i al tallar transversalment, el nucli pot quedar exposat a la intempèrie sense protecció. Per això és recomanable aplicar una mà del mateix producte químic, o bé, tractar a l’autoclau després de tallar les peces.

Espècies com l’avet admeten una protecció màxima de classe III, i en el cas del pi, una classe IV.

Cal utilitzar ferratges d’acer inoxidable per evitar que la corrossió crei punts d’inici d’atacs a la fusta.

Amb el tractament a l’autoclau la fusta resulta d’un color verdós (també incolor en classes de risc inferiors). Hi ha la possibilitat d’aplicar-hi un acabat en vernís amb color per aconseguir un aspecte més natural.

jardinera flandes tractat autoclau

tanca flandes tractat autoclau

Agraïments: Grup Corvi