Aquests tipus de valla són molt útils com a separació d’espais en exteriors.

En aquesta ocasió, teniem un pati exterior amb dos patis annexes, separats per valles metàl·liques i es volia preservar una mica més la intimitat dels propietaris.

Primer de tot es van anclar els pilars de 9×9 cm, on després es van collar les tarimes horitzontals.

En aquest cas vam utilitzar cabirons de flandes tractat autoclau de 9×9 cm, d’uns 230 cm de llarg, enterrant 50 cm sota terra amb formigó.

També hi ha la possibilitat d’anclar aquests pilars amb peus metàl·lics cargolats a terra.

La separació òptima entre pilars verticals és entre 150 i 200 cm màxim.

Es va donar una capa de protecció amb un vernís per exteriors amb una tonalitat més fosca.

Per la tarima horitzontal es va escollir fusta d’Ipé de 14 cm d’amplada i 2 cm de gruix, amb els cantos roms (arrodonits).

La fusta d’Ipé és molt dura i molt resistent a l’exterior amb un mínim manteniment.

Es va prendre la mesura exacta de pilar a pilar (de centre a centre) i aquesta va ser la mida a la que es van tallar les tarimes horitzontals del primer tram.

Prèviament, es van foradar els extrems de cada tarima, on s’havien de collar els cargols. A causa de la duresa de la pròpia fusta no és possible cargolar-la directament.

Un cop foradades totes les peces, es va començar a collar les tarimes del primer tram, començant per la inferior.

És aconsellable deixar una separació entre lames de 5 mm com a mínim, per això es va utilitzar un cargol com a topall.

Després de repetir aquesta acció en cada tramada, obtenim aquest resultat:

Tot seguit es va iniciar el mateix procès per l’altra banda de la valla.

Per últim, només caldrà donar-li una mà d’oli de teka a tota la tarima.

Si està pensant en realitzar un projecte similar i té dubtes, consulti’ns; deixi un comentàri i el respondrem!

Anuncis