ipe

La fusta d’Ipé (o Tabebuia, Lapatxo) té unes propietats excel·lents per aplicacions exteriors i el contacte amb l’aigua, és per això que sol utilitzar-se per a revestiments de piscines, paviments a terrasses i banys.

exteriors_piscines

A continuació presentem les característiques de la fusta d’Ipé.

Nom botànic:

Tabebuia ipe Standl, Tabebuia serratifolia Nichols, Tabebuia spp.

Procedència i disponibilitat:

Es troba a Amèrica Central i Amèrica del Sud. Les seves masses forestals són estables. La seva producció és important i la seva exportació és estable.

Descripció de la fusta:

El color de la fusta d’albura és blanc groguenc i el duramen varía des del marró oliva al marró més o menys fosc. La fusta pot representar fines vetes marrons. La fusta d’albura està clarament diferenciada. Els radis llenyosos són molt fins i distribuïts de forma estratificada.

La fibra és entrellaçada, a vegades pot ser molt marcada. El gra és fi, encara que en algunes espècies pot ser mig.

Propietats físiques:

densitat: 1.050 kg/m3

contracció: Nerviosa

Propietats tecnològiques:

L’asserrat requereix d’equips de gran potència. Les serres es desfilen molt ràpidament i es recomana utilitzar les estelitades.

L’encolat és delicat i només es recomana a interiors. El clavat i atornillat requereix taladrats prèvis.

Es recomana utilitzar olis en comptes de barniços.

Durabilitat natural i impregnabilitat:

La fusta d’Ipé està classificada com a molt resistent davant l’acció de fongs, insectes i corcs.

La fusta del duramen és poc impregnable.

Aplicacions:

Mobiliàri i ebenisteria, xapes per recobriments decoratius, fustería interior: escales, motllures… Travesses, paviments (incloent ús industrial), construcció naval, obres hidràuliques, puntals, tornería, tall, mànecs d’eines, instruments musicals, fons de contenidors o embalatges.

 
Bibliografia: ESPECIES DE MADERAS