La fusta, al ser un material flexible i resistent, absorbeix gran part dels moviments sísmics produïnt menys desperfectes que en edificis d’obra tradicional.

Qué opineu al respecte?

Construïr una cabana de fusta pot ser molt senzill, fins i tot podem dir que és feina de nens. En pocs dies hem construït una caseta de fusta amb poc esforç i moltes ganes.

Pas 1

A causa del desnivell del terreny es va construïr una estructura de pals de telèfon reciclats amb reforços, la qual sosté un embigat de flandes tractat de 20×10 cm,

on posteriorment es va instal·lar un paviment amb tarima de Ipe de 96×21 mm amb grapa, per la seva senzillesa de col·locació.

Pas 2

A continuació es va col·locar la barana de seguretat, amb puntals verticals de flandes tractat de 70×70 mm, tarima horitzontal de 96×21 mm i un passamà superior de 80×40 mm.

Pas 3

Un cop enllestit el paviment i la barana, procedim amb l’estructura de la cabana. Instal·lem com a puntals verticals unes peces de flandes de 70×70 mm, arriostrats horitzontalment amb una altra peça de flandes de 70×70 mm i fixats amb pletines metàl·liques i tornilleria.

Pas 4

Per el sostre col·loquem quatre biguetes de flandes de 140×70 mm cargolades també amb pletines metàl·liques, i clavem perpendicularment un encadellat de flandes de gruix 17 ó 22 mm que farà de teulada de la cabana. Llavors cobrim tota la superfície encadellada amb tègola americana clavada amb petits claus a trencar junt.

Pas 5

Comencem el revestiment de les parets amb encadellat de flandes de 120×17 mm atornillat als puntals verticals, tinguent en compte el reforç col·locat en diagonal per donar consistència a les parets.

Pas 6

Les portes i finestres s’han muntat amb el mateix encadellat de les parets, rematats amb tapetes als seus extrems. L’obertura de les finestres és en vertical ajudat de xarneres.

Pas 7

Per últim, s’ha pintat tot l’exterior de la cabana amb dues capes de lasur a l’aigua en color roure.

I aquest és el resultat:

Llistat de materials utilitzat: 

• Pals de telèfon reciclats ó puntals rodons tractats (estructura base)
• Flandes tractat 200×100 mm (estructura base)
• Tarima ipe/flandes tractat 96×21 mm amb regata (paviment)
• Grapa tarima (paviment)
• Flandes tractat 70×70 mm (barana i estructura caseta)
• Flandes tractat 96×21 mm (barana)
• Flandes tractat 80×40 mm (barana)
• Flandes 140×70 mm (sostre)
• Encadellat flandes tractat 17 ó 22 mm (sostre)
• Tègola americana (sostre)
• Encadellat flandes tractat 120×17 mm (parets)
• Cargoleria de 40, 100 i 140 mm
• Pletines metàl·liques planes
• Pletines metàl·liques angle
• Lasur a l’aigua

L’OSB (Oriented Strand Board) és un tauler apte per ambients humits, encara que no és recomanable la seva utilització a exteriors.

Les seves principals aplicacions són: la construcció de murs, embalatge, paviments i revestiment de parets.

Murs: 

Per la construcció de tirants exteriors en bastiments, el gruix normal és 10 mm. Respecte a la resistència al foc, s’ha de tenir en compte la normativa, que generalment implica una major gruixària.

Revestiment de parets:

Fàcil revestiment econòmic, amb l’estètica càlida de la fusta. Es recomana la seva col·locació sobre rastrells, d’aquesta manera la contracara ventilarà correctament. Es pot envernissar per ressaltar les virutes (encenalls) de la fusta.

Embalatge: 

Fàcil d’utilitzar, resistent i lleuger per a la indústria de l’embalatge.

Paviments: 

Es pot utilitzar com a paviment directament sobre rastrell, o bé, cobrir-lo amb parquet flotant.

Us presentem la nostra nova oficina. En concret parlarem del paviment; és una tarima massissa de Roure Americà Blanc, clavat sobre rastrell.

El Roure Americà Blanc (Quercus alba L.) es troba a l’est dels Estats Units i al sud-est de Canadà. Presenta una densitat d’entre 670-770 kg/m3, considerant-se una classe de fusta semi-dura. És molt utilitzada també en mobiliari, ebanisteria, revestiments interiors i instruments musicals.

En aquest cas, el roure ha estat assecat artificialment, i s’ha respallat amb púes d’acer per treure la beta tova i marcar les aigües:

Finalment s’hi va aplicar una capa de vernís a l’aigua incolor per mantenir l’aspecte natural d’aquesta fusta.

Tagged: parquet, rústic, roure, roure americà, tarima massissa ]]> http://toquemfusta.wordpress.com/2011/09/09/tarima-massissa-roure-america-blanc/feed/ 0 fustesgarolera oficina 017 fG oficina 004 fG oficina 006 fG http://toquemfusta.wordpress.com/2011/07/13/chill-out-exterior/ http://toquemfusta.wordpress.com/2011/07/13/chill-out-exterior/#comments Wed, 13 Jul 2011 14:36:32 +0000 fustesgarolera http://toquemfusta.wordpress.com/?p=345 ]]>

A la web hogarutil.com ens ensenyen com construïr aquest llit exterior, estil chill-out, amb fusta tractada, per els nostres espais exteriors.

Visita l’article:  http://www.hogarutil.com/bricolaje/tareas/carpinteria/201106/chill-exterior-9132.html

]]> http://toquemfusta.wordpress.com/2011/07/13/chill-out-exterior/feed/ 0 fustesgarolera chill_hogarutil http://toquemfusta.wordpress.com/2011/07/13/zona-de-bany-al-llac-de-banyoles/ http://toquemfusta.wordpress.com/2011/07/13/zona-de-bany-al-llac-de-banyoles/#comments Wed, 13 Jul 2011 08:47:06 +0000 fustesgarolera http://toquemfusta.wordpress.com/?p=333 ]]>

Banyoles reestrena la zona de bany de la Caseta de Fusta.

“Just a temps per a la temporada de bany a l’estany de Banyoles, que comença avui, ahir es va presentar la remodelació de la Caseta de Fusta, l’únic punt del llac on és permès el bany, al marge de les instal·lacions del club de natació.

El seu aspecte és magnífic. A partir d’un projecte elaborat pels serveis tècnics de l’Ajuntament, l’obra l’ha executat l’empresa banyolina AMSA i ha costat uns 200.000 euros. Entre altres intervencions, s’ha substituït el vell mur de contenció de formigó (que es trobava en molt mal estat) per un que combina el formigó i les estaques de fusta; s’ha canviat també la passera d’accés i s’ha construït una rampa perquè la gent amb mobilitat reduïda pugui entrar més fàcilment a l’aigua [...]”

Notícia Diari el Punt 24/06/11

S’ha fet la passera nova de fusta, s’ha plantat herba amb reg automàtic, s’han renovat les escales de l’aigua, s’hi ha fet arribar la llum, s’hi ha instal·lat una font, uns nous lavabos i un nou espai amb poca fondària per els nens i nenes més petits. És un espai gratuït i la temporada de bany será vigent fins l’11 de setembre.

Fusta subministrada per Fustes Garolera (puntals, tatajuba, bolondo, etc)

El format disponible és en tronc (boule), i també és possible asserrar-ho a mida per adaptar-nos a les necessitats del client.

La fi de la certificació FSC és garantitzar la gestió sostenible dels boscos. FUSTES GAROLERA disposa del certificat de Cadena de Custódia FSC.

Per a qualsevol consulta al respecte, contacti’ns: info@fustesgarolera.com

Com vam anunciar a l’entrada anterior, explicarem uns consells pràctics per a la correcta col·locació d’un revestiment de fusta a la façana d’una casa.

És molt important que la fusta escollida sigui seca (entre un 18-20% d’humitat). En cas contrari pot haver-hi risc de moviment de la fusta un cop instal·lada.

En el cas del pi flandes tractat és recomanable ubicar la fusta, en un lloc resguardat de la pluja, durant uns dies per a què aquesta es ventili, abans de la seva col·locació.

És aconsellable impermeabilitzar el mur, si no ho està, abans de revestir-lo. Es pot fer amb un filtre o amb pintura impermeable especial per a façanes.

Cal instal·lar els rastrells perpendicularment al sentit de les lames, a una distància entre rastrells de 50-60 cm aproximadament. Es poden utilitzar rastrells més gruixuts per salvar les irregularitats que pugui presentar la superfície.

Per evitar putrefaccions del rastrell un cop passat el temps, és necessàri que aquests siguin tractats risc IV, o bé, de una fusta tropical.

Un altra punt important és la ventilació entre rastrells a la part posterior del revestiment per tal de que circuli l’aire.

Per últim, les fixacions seran segons el tipus d’instal·lació (grapa inox, cargols, agulles…)

Es pot jugar amb la disposició de les lames; en horitzontal o vertical, amb l’amplada, deixant més o menys separació entre elles, etc… Les possibilitats són infinites.

Per donar un aire minimalista o de disseny a la façana es poden instal·lar lames, més aviat amples, en sentit horitzontal o vertical (o fins i tot una combinació dels dos sentits en diferents cossos de la casa) amb una separació mínima entre elles i un acabat natural.

Per façanes més classiques, ens podem decantar per un revestiment encadellat, amb una junta molt reculada o llistons sobreposats, en sentit horitzontal i un acabat amb pintura acrílica a l’aigua en tonalitats clares (blanc, marfil, gris…)

Si el que es busca és un aspecte més rústic, es pot utilitzar encadellat de pi tractat amb nusos, en sentit horitzontal i amb un acabat natural amb protector solar amb color o transparent.

Existeixen vàries espècies aptes per aquest ús. Gran part de les fustes tropicals són idonies, com són; l’Ipé, Iroko, Cumarú, Massaranduba, etc…

També podem trobar una fusta americana molt indicada per aquesta funció, que és el Cedre del Canadà. És una fusta molt lleugera i imputrescible, molt utilitzada per la construcció de cases a Nord-America.

Cedre del Canadà

Per a cabanes, casetes de jardí o façanes més senzilles també es pot utilitzar pi flandes tractat a l’autoclau amb risc 4 que el protegeix de l’intempèrie.

A la propera entrada indicarem uns consells pràctics sobre la instal·lació de revestiments de fusta a façanes.

Normalment la fusta es protegeix amb productes per a que no es deteriori a causa de la seva naturalesa de matèria morta d’un ésser viu, per factors com el temps, l’acció de fongs o d’insectes xilòfags, la humitat, els raigs UVA, etc.

A cobert, la fusta sobreviu llarg temps amb una simple protecció de vernís o pintura específica per al seu ús, si no existeix risc de tèrmits o carcoma. Es diferent el cas de la intempèrie, on es necessita una protecció més intensa per a resistir les inclemències del temps, fongs, insectes i descomposició.

Es classifica en cinc tipus de risc de menor a major:

• Classe I: Fusta resguardada i protegida de la intempèrie i no exposada a la humitat. Com per exemple; mobles d’interior, paviments i bigues en habitatges.
• Classe II: Fusta resguardada i protegida de la intempèrie que ocasionalment pateix una elevada humitat, com poden ser cuines i banys.
• Classe III: Fusta situada a l’exterior sense el contacte amb la humitat del terra, exposada als agents atmosfèrics i humitat freqüent. Exemple; balconades, fusteria exterior, mobles de jardí i elements de decoració exterior.
• Classe IV: Fusta en contacte amb la terra o aigua dolça, exposada a humitat permanent. Poden ser jardineres, tarimes exteriors, cimentacions, puntals clavats a terra, etc.
• Classe V: Fusta permanentment exposada a l’aigua salada, objectes de vaixells, molls i passarel·les submergides, etc.

Un dels tractaments més eficaços per a classes de protecció III i IV en fustes toves es el tractament autoclau. Consisteix en introduïr la fusta en un autoclau tancat hermèticament, on primerament es fa el buit per eliminar l’aire, l’aigua i les resines de les cèl·lules que formen l’albura. La fusta ha d’estar seca, a una humitat inferior al 25%. Seguidament s’introdueixen els vapors a alta pressió dels diferents productes químics que protegiran la fusta al poro obert.

Aquests productes penetraran en més o menys profunditat depenent del gruix de la fusta. Per tant, és possible que en bigues o taulons gruixuts el tractament no arribi al centre, i al tallar transversalment, el nucli pot quedar exposat a la intempèrie sense protecció. Per això és recomanable aplicar una mà del mateix producte químic, o bé, tractar a l’autoclau després de tallar les peces.

Espècies com l’avet admeten una protecció màxima de classe III, i en el cas del pi, una classe IV.

Cal utilitzar ferratges d’acer inoxidable per evitar que la corrossió crei punts d’inici d’atacs a la fusta.

Amb el tractament a l’autoclau la fusta resulta d’un color verdós (també incolor en classes de risc inferiors). Hi ha la possibilitat d’aplicar-hi un acabat en vernís amb color per aconseguir un aspecte més natural.

jardinera flandes tractat autoclau

Agraïments: Grup Corvi